|
|
Artist Statement:
Cabayol, Artist painter and
draftsman born in Vilanova i
la Geltrú (Spain) 1948. He
started his studies with the
painter Salvador Masana pupil
of Joaquim Mir, and continued
his studies at the School of
Fine Arts and Craft of
Mallorca.
Since 1966, when he showed his
paintings in public he has
made about 80 solo exhibitions
and participed in more 250
collective exhibitions.
During his youth he
participated in several
artistic competitions being
rewarded a many times.
Now, his themes are specially
dedicated to the mediterranean
popular aequitecture, with a
style that has its roots in
the Catalan School where
delineation and coloration
play a principal main role.
His work develops through
realism, confirmed by his
excellent drawing and his
grasp of technique
...
Further Information
| |
Artist Exhibitions:
CABAYOL, Josep Maria
Born 1948 in Vilanova i la
Geltrú. Barcelona . Spain
SOLO EXHIBITIONS:
1.969 Cercle Artístic. Foment
Vilanoví. Vilanova.
1.970 Galeria L'Ull de Vidre.
Palma de Mallorca.
1.972 Galeria d'Art Catafau.
Vilanova.
Galeria d'Art Signe.
Barcelona.
Biffens. Sitges.
1.973 Galeria Prisma. ...
Further Information
|
|
Artist Galleries:
Coming Soon!
|
|
|
|
Collections:
Coming Soon!
|
|
Commissions:
Coming Soon!
|
|
|
Reviews for Josep Maria Cabayol:
|
|
|
Cabayol ens porta a Xauen, ciutat nord-africana d’encisadora arquitectura popular. Els Blaus de les portes i el blanc dels carrers protagonitzen aquí l’aventura i ens endinsa en la cultura misteriosa del Rif. Atmosfera blava, cases d’accentuada centralitat, finestres com ulls escrutadors.
Els paradisos potser existeixen, però l’evocació que d’ells en fan els poetes, els pintors, els artistes supera sempre la realitat. Mitjançant la seva mirada (vedute), un precís enquadrament o un detall, amb tonalitats i amb efecte recreeen l’original per trobar-ne l’essència i fer-ne paradís ideal.
Isidre Roset i Juan
Llicenciat en Història de l’Art.
JOSEP MARIA CABAYOL
Clara, lluminosa, de vegades tendra, gairebé sempre atapeïda de vitalitat, tot sovint penetrant i punyent, com una ràfega del jazz creat per Charles Tolliver amb la seva trompeta i la seva gent, és la pintura deguda a aquest bon artista anomenat Josep Maria Cabayol.
Cabayol és un pintor de cap a peus, temperamental, apassionat, tenaç, lluitador infatigable. La seva personalitat ha estat modelada una mica a cops, sota la influència dels esdeveniments de tota ment que tot sovint ens planteja la vida.
Coneix molt bé el terreny que trepitja i no és capaç de trair als altres ni tampoc d’enganyar-se ell mateix.
Cabayol ha estructurat una obra plàstica que hom valora de debò, sobretot quan ets a casa i fa poc que ha plogut i la llum i l’atmosfera son clares, transparents i la trompeta de Charles Oliver –el mateix que la pintura d’en Cabayol- el sugereix tot allò que tu comprens prou bé, però no sabries pas explicar amb els mots més escaients i preciosos.
Eugeni Molero i Pujós
Escriptor
Cabayol i els “Kulurs” de Xauen
Una major sensibilitat vers el sud d’Europa o el nord d’Àfrica cada dia es fa més palesa entre nosaltres. Així ens torbem amb estudiosos i viatgers, amb traductors, pintorso escriptors els quals, cadascú des del seu àmbit de treball o des del seu àmbit creatiu, ens acosten a aquesta misteriosa realitat.
“Viatjar cap a la llum, cap al sud, cap als altres, amb el cos i l’ànima oberts..”. Així s’expressava Josep Piera a l’inici del seu llibre Seduccions de Marràqueix. O com escrivia Teresa d’Arenys en la seva introducció a una versió de poesia tuarega (els mítics homes del vel blau): “ (...) de seguida en temptà la idea d’assajar-ne una versió catalana”.
Vet aquí, doncs, l’estrella que a tots uneix... Estel que també ha animat i conduït a l’artista plàstic Josep Maria Cabayol fins a la ciutat de Xauen, on ha pintat aquesta llum, aquesta tfawt, la paraula que la designa en dialecte rifeny (com així ens ho feia saber el presentador de luxe de la mostra que aquests dies pot veure’s a la galeria Prisma: l’islamòleg Pere Balañà. L’historiador va tenir l’encert de fer-nos a mans un utilísim vocabulari en dialecte local per tal de poder orientar-nos en la interpretació literària de les teles i de les aquarel·les de Cabayol.
Ara ja sabem com s’anomena color. ini o kulur. Però, com en direm del blau i del blanc que regnen, indicutibles, en tota la mostra exposada? Els murs de calç reflecteixen una claror com només l’hem vista a Eivissa, Menorca o Cadaquès... O els blaus i blauets característics, també, a tota la nostra costa catalana.
“Si l’any passat les belleses van produir-nos sorpreses, enguany han emergit cent vegades més...”. Com el poeta sufí Jadal al Din Rumí, Cabayol ha composat, ben de prop, aquestes belleses. Perquè tant finestres com portes (sempre blaves) em van semblar espills, subtilíssims, de l’ànima recòndita dels habitants d’aquesta població marroquí.
Els carrerons, les escaletes, les cases de Xauen reflecteixen un món que em va semblar entre parèntesis, atemporal, encantat. I abans que la barroeria d’una certa modernitat d’endugui aquesta màgia, Cabayol, tot seguint sens dubte les petjades iniciades per Fortuny, s’ha afanyat a voler cristal·litzar aquest encís, aquest estat d’ànim apacible. S’ha afanyat a recórrer, amb el pinzell, aquest temps ancorat en el no-temps d’aparença irreal, com sorgit del somni. S’ha afanyat a certificar-ne a través de l’art de la paleta, la seva existència real.
Teresa Costa-Gramunt
Escriptora
|
|
send an email
